Tocava l'orgue i era per això que
tenia dits hàbils. No li faltaven amigues al convent, i cada nit
sopava abadejo. “Mai no seràs feliç allí tancada” li havien
dit el seus pares, “una dona necessita... tu ja ho saps” li
repetia sa mare. I tant que ho sabia. Una dóna necessita tocar
l'orgue i sentir la tendra melodia de la companyia. Necessitava de
cançons tocades a quatre mans, ja ho sabia, que li havien de dir
a ella. No li ho havia d'explicar ningú, però en aquells dies i
endemés al poble, ja se sap... els temps no estaven per a orgues.
:) no sé si m'he fet un embolic... però ja no sé ben bé quin orgue tocava... molt suggeridor, el relat!
ResponEliminaMolt bo, tot de dobles sentits
ResponEliminaMentre no li toquin gaire l'orgue!.... molt suggeridor!
ResponEliminaUn poquet enrevessat si que ho és. Però més o menys ja s'entén no? Encara que siga de refiló.
ResponEliminaGràcies per llegir-me i per comentar.