“Lamentem informar-la que el seu marit, N'Andreu Palatsí, ha mort al front. Les seves despulles han segut enterrades amb tots els honors que mereixen els qui donen la vida per una causa tan justa i noble com la que ens uneix.
Guarde sempre orgullosa el seu record com també nosaltres ho farem.
És de les pitjors cartes que pot rebre algú. Bon relat.
ResponEliminaQuina pena. Bon relat!
ResponEliminaBreu i molt ben escrit!
ResponEliminaM'ha cridat l'atenció l'ús del teu propi nom en el relat... espero que només sigui una història i que, en realitat, segueixis viu ;-)
Caram, quina carta més terrible! Aquesta pobre noia rep per tots cantons. Molt bé, m'agrada!
ResponEliminabreu i contundent! felicitats!
ResponEliminaHem llegit ja moltes males notícies per aquesta pobra noia que fa aquesta cara. Però bé, potser aquesta és la que lliga més bé amb la imatge, en alguns moments de la història no devia ser gens estrany rebre una notificació així amb aquesta mala notícia. Ben vist.
ResponEliminaAlyebar: I que ens iguala a tots.
ResponEliminaKweilan: Ja tenia cara de pena i la estem deixant pitjor entre tots.
Assumpta: Si, si continuo viu, ja saps que no pots fiar-te de res que et diga un militar.
Anna: Doncs si, quina de desgracies.
Elvira FR: Si es de veres allò de que com més curt millor, vaig bé. :-)
XeXu: Gens estrany devia ser, i després de deixar-te la pell una carta estandarditzada, i avant.
I sobretot, gràcies per llegir-me i per comentar.
Bon relat, aquesta carta trenca el cor.
ResponEliminaI ella potser pensa: "Ves si no hauria pogut lluitar en el nostre, de bàndol. El que formàvem ell i jo" ;)
ResponEliminaMontse: Si que el trenca, si.
ResponEliminaRaquel Estrada Roig: Un bàndol al que no es pot perdre la vida, sempre la guanyes :)
I gràcies per llegir-me i per comentar.
Sense paraules...
ResponEliminaDol sols pensar en rebre-la
Bon relat!
era a Barcelona 1714?
ResponEliminadevia tenir un alt rang...
salut
encara que les batalles no arreglen res, és l'intent última per la dignitat
Bon relat, m'ha agradat!
ResponEliminaPensava que t'havia comentat i ara, després de la sorpresa, m'alegro de no haver-ho fet. Avui t'escriuria el que podria ser la continuació de la teva carta, i si ella n'hagués rebut una altra, al cap de poc, explicant-li que tot va ser un error i que el seu estimat continua viu i va tornar i van viure junts i feliços forever i ella guarda les dues cartes malgrat els anys que fa de tot plegat i de tant en tant se les llegeix, sobretot la primera, per recordar la sortosa que és de tenir-lo amb ella. Que et sembla?
ResponEliminaJoan Calsapeu-Layret: La idea del relat és que tant se val quina batalla i quina causa, justa o injusta, alt o baix rang, ja que el sentiment d'aquells qui es queden estimant és el mateix. Però si, tens raó que molts, després de deixar-se la vida no van obtindre ni tan sols aquesta trista carta, per no tindre un rang prou elevat.
ResponEliminaBarbollaire i Rita: M'alegro que us haja agradat.
Filadora: Em pareix una idea genial. Vinga anima't, escriu, escriu i ho penge'm com a continuació. Qui sap si li peguem voltes on farem arribar a aquesta dona i al seu, ara ressuscitat, xicot.
I, sempre: Gràcies per llegir-me i per comentar.
Un relat breu, però molt contundent. M'ha agradat. Ja veig que la Filadora t'arregla el final, em consola pensar que no sóc l'única que reinventa finals feliços...
ResponElimina:)
ResponEliminahttp://filadora.blogspot.com/2010/10/reinventant.html
Que bo! has penjat l'enllaç!
ResponEliminaque xuli!
gràxies!!!