T'estimo arreu

T’estimo arreu, i no t’importa el desordre.
T’estimo amb les mans descosides i els pantalons descordats,
Amb ulls de gallina moixa i esbufecs de porcell senglar.

T’estimo amb la llengua humida de desig,
amb llengua desvergonyida i aventurera

....(segueix llegint)

Ja l'has llegit? Entra i dis-me que t'ha semblat!

Entra i comenta'l, ací!

Aïllat i llunyà al diari ARA

El bloc Aïllat i llunyà, tal com el coneixíeu s'ha traslladat a l'apartat de blogs personals del diari ARA. Així que si voleu seguir estant al dia, seguiu l'enllaç següent:


Aïllat i llunyà


En aquest bloc, que ara es diu Dues o tres coses, hi trobareu tota l'actualitat del meu primer llibre publicat per l'editorial Llibres de l'Índex, "Dues o tres coses que mai no sé d'ella".

Moltes gràcies a tots  totes per seguir-me fins ací. Espero que seguim fent encara molt més camí plegats.

Dues o tres coses que mai no sé d'ella a la premsa!

Dues o tres coses que mai no sé d'ella a Serret online!

Ja podeu aconseguir Dues o tres coses que mai no sé d'ella online, gràcies a l'Octavi i la llibreria Serret.


http://www.serretllibres.com/cataleg/49455/dues-o-tres-coses-que-mai-no-se-della

Festa-Presentació de "Dues o tres coses que mai no sé d'ella"! Avui! Esteu tots convidats!

Avui! Esteu tots convidats!

Signatures de "Dues o tres coses que mai no sé d'ella" a Barcelona

Horari per a la Diada de Sant Jordi.

11 a 13 hores. Plaça Font i Sagué (el clot). Parada de la llibreria Paper Groc

18 a 19 hores. Rambles, a l’altura del Liceu. Parada Gent de la terra.

Diumenge 22, a les 12 hores a la Fira del llibre de Benicarló

Diumenge 22, a les 12 hores a la Fira del llibre de Benicarló

Dues o tres coses que mai no sé d'ella

  On s’amaga que no aconsegueixo trobar-la? La busco en la tebior d’un cos, darrere l’enigma que amaga cada ànima, dintre la fosca que emplena les nits en què ella no hi és.

  De vegades perdo l’esperança i és en aquells dies que s’apropa, m’arrapa l’esquena, juga amb els meus cabells i em parla amb paraules noves que no aconsegueixo comprendre.
  

  Després, quan la torno a perdre i el record encara és ben fresc, escric les seues carícies, les seues pors i els retrets abans que no se m’escapen al fons del pou de l’oblit.

  Lliure com els somnis que es recorden, va i ve, llunyana i tangent, propera i difusa... Llegiu-la amb mi en aquests fulls, repasseu la nostra història en cada capítol i digueu-me si en acabar sabeu descobrir, d’entre totes les certeses, aquelles dues o tres coses que jo mai no acabo de saber d’ella.

Ara ja saps on trobar-me!

 

M’agafo amb força, he de fer el bot. Del mot al món.

Del puny i la lletra al teu cos que m’espera.

Busca'm!

Traïdes

Pirata d'ànimes lliures i d'ànimes segrestades

Regent de vaixells a la deriva,

solcador de mars, avorrits i/o oportuns.

Guanyes guerres innecessàries

        a base de canonades

        que apunten debilitats

        i febleses estructurals.

Tant en víctima com en verduc.

Ahir, sense anar més lluny,                                ni més prop,

et vaig veure enfonsar una barca pel simple plaer de veure-la naufragar.

Tenia un capità lleial,                 que onejava amb bandera blanca.

Ara lleves l'ancora, sense més sal ni més oli, per emprendre un nou viatge:

       Colpista de desencisos

       sempre a favor la marea

       i el ventijol que afalagues.

T'has enrocat al meu pal

només per passar l'estona.

I guanyant-te confiança de tripulants i patrona

te m'has fet amb el timó.

M'has enfilat a la lluna

i t'has fet imprescindible.

Et conec i et coneixia...

només que me desbarates

fugiràs peus ajudeu-me,

fent la juguesca malalta

de la teua falsa estima,

pregonant que fou “la ona”

qui esfondrà el castell de sorra i

repetint, ara en carn pròpia,

la prevista traïdoria.

Volent estimar

Ens vam estimar una vegada

ara només ens volem.

El respecte i els afectes

han passat a millor vida.

Vivim d'un desig infundat,

          de compartimentar retrets,

          de fer i desfer anhels.

De possibles mentides millors.

Ens vam trobar, ens buscàvem

ara ens agrada retindre'ns,

sabent que ens perdem amarrar-nos

amb temor i ànsia les mans,

no siga cas que gaudim

del pas que fem a les fosques

quan no ens veiem les esquenes,

del goig de fotre i que ens foten

quan ningú no ens sent ni ens veu.

Traïdors del nostre passat

traduïm mentides a llengües que no ens pertanyen.

El futur ja no ens escolta

no es creu les nostres lloances, ni tampoc les amenaces.

Cibergenes

És addicte a les deixalles cibernètiques. No ho pot evitar. Tot va començar com una mania. Una cura excessiva pel seu ordinador, ell es va donar corda i es deixà fer fins que la cosa se li'n va anar de les mans.

Quan va voler caure al compte aquesta cura ja havia mutat i s'havia tornat anhel incontrolable de guardar, de conservar qualsevol informació. Un dia se n'adonà que ja no era capaç d'esborrar ni tan sols un miserable correu. S'auto-convencia i es deia que no era per a tant, que es podia desfer d'ells quan volguera però passejant-se per la carpeta dels correu brossa entre viagres il·legals i extensors de penis miraculosos ell no era capaç de trobar el moment de començar amb la neteja. Se li n'anà de mare i va arribar el moment en què fins i tot li feia front esborrar virus, troians i altre programari maliciós. Tampoc no és per a tant, es deia per a ell mateix, enganyant-se. La cosa com tot allò que es descontrola dins d'un mateix va anar creixent i madurant.

...

Guarda un correu, aquest en tota una altra carpeta talment diferent de la brossa, que data d'any i mig enrere i on el seu cap li comunica la rescissió unilateral i de manera justificada del seu contracte per –textualment– “falta d'higiene informàtica”. Aquell va ser un avís que ell no el va voler veure.

Manté un mòbil senceret i funcional amb l'única finalitat de conservar vius, en format missatge de text, els primers divuits mesos de flirteig i enamorament amb la seua dóna, fins i tot el carrega religiosament cada cop que un senyal acústic l'informa del baix nivell energètic de la bateria. Això li semblà bonic i el té allí, al damunt del moble bar. Just al costat del dels divuit mesos següent farcits de desencís i baralles que sobreviuen dintre del telèfon que el va seguir. I és que li agrada tindre'ls a prop per bé què no se li oblide que un any i mig de convivència ha segut suficient, no només per a fer-li caure el pèl a ell i posar-li a sobre uns quilets a ella sinó també per a fer-los créixer sengles prefixes, “ex”, al principi del malnom. Uns prefixes que els recorden el que eren i ja no són i que casualment sonen molt, però que molt semblant a “ecs”, una interjecció que es podria utilitzar perfectament per definir els seus sentiments actuals, mutus i sobretot correspostos.