Sis hores lluny, no m'ho digues en distància. Només m'importen les hores, el temps sense tu. Eixe temps que cada cop s'assembla menys a la vida. Sis hores d'asfalt... si només fóra això, encara. Quaranta hores de feina, cinquanta sis hores de son, catorze assentades a taula; set dutxes. Multiplica tot açò per dos que aquest cop son dues setmanes les que he d'estar sense tu. Cada cop em resulta més difícil.
Si, ja se que per a tu tampoc no és fàcil però jo no em resigno. Per què no vens a viure amb mi? Així coneixes el sud, si, ja sé que el meu poble és molt abaix però ja veuràs com t'agrada. Tota la ciutat és plena de palmeres. No et preocupes jo et presentaré gent, tinc molts amics. Et trobem una feina, no et preocupes per això.
Ja t'entenc i ... val, per què no? ... És clar! ... També puc anar-hi jo a
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Històries d'Aldaroc. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Històries d'Aldaroc. Mostrar tots els missatges
diumenge, 3 d’octubre del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)