dimecres, 1 de desembre de 2010

M'estime, no m'estime...


Un amor intermitent despulla amb dits nerviosos la margarida. No gaire lluny una mà vehement arrenca fulles farcides de records d'una llibreta. Les flors estèrils jeuen a terra, oblidades. Una xemeneia evacua les restes fumades de les emocions. Xucles fum, engoleixes vi.

Tot passa, també l'amor.

Uns llavis riuen mentre tu plores... no gaire lluny.

5 comentaris:

  1. Tot passa, el canvi, conscient o inconscient, volgut o temut, acceptat o no, el canvi forma part de tot a la nostra vida, també de l'amor.

    Molt ben explicat!

    ResponElimina
  2. I la margarida què diu? m'estime o no m'estime?

    ResponElimina
  3. Tot és canvi, tot és mutació. Recorda que el que no et mata et fa més fort.

    ResponElimina
  4. Tot passa però el record es queda, per tornar a assaborir aquells moments des de la tranquil.litat de la distància. Un abraç.
    P.D. en la distància nosaltres posarem els temps...

    ResponElimina
  5. Encara que el record és permanent, el temps passa per a fer-nos forts i d´aquesta manera mentres altres riuen, tú també.

    ResponElimina