dimarts, 16 d’abril de 2013

Mitjons sense aparellar

¿Saps quan, en obrir el calaix dels mitjons després d’un cap des setmana fent un intensiu d’ordre i neteja, els mires i fan goig? Tots la mar d’aparelladets, els rojos amb els rojos i els negres amb els negres. El dilluns al dematí tries els més bonics i surts al carrer amb la intenció de menjar-te el món. Les setmanes, massa sovint, semblen més curtes del que voldríem i, sense adonar-nos-en, en dos dies arriba el cap de setmana una altra volta, no ens hem menjat res en aquests dos dies que s’han cruspit els altres tres que se’ns havien promès abans d’arribar al cap de setmana i veus que encara queden mitjons; els de ratlletes amb els de ratlletes i els de rombes amb els de rombes, que són una mica especials i hi ha a qui agraden i hi ha qui no els pot ni veure.
Una altra volta comença la setmana i després d’una breu deliberació amb tu mateix, surts al carrer amb uns mitjons de color verd festuc sabent que, de quatre que els vegen, tres no li veuran el gust i l’altre no els pararà ni esment. Avança la setmana i ara ja no... Més

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada