divendres, 26 de novembre de 2010

La monja que tocava l'orgue


Tocava l'orgue i era per això que tenia dits hàbils. No li faltaven amigues al convent, i cada nit sopava abadejo. “Mai no seràs feliç allí tancada” li havien dit el seus pares, “una dona necessita... tu ja ho saps” li repetia sa mare. I tant que ho sabia. Una dóna necessita tocar l'orgue i sentir la tendra melodia de la companyia. Necessitava de cançons tocades a quatre mans, ja ho sabia, que li havien de dir a ella. No li ho havia d'explicar ningú, però en aquells dies i endemés al poble, ja se sap... els temps no estaven per a orgues.

4 comentaris:

  1. :) no sé si m'he fet un embolic... però ja no sé ben bé quin orgue tocava... molt suggeridor, el relat!

    ResponElimina
  2. Mentre no li toquin gaire l'orgue!.... molt suggeridor!

    ResponElimina
  3. Un poquet enrevessat si que ho és. Però més o menys ja s'entén no? Encara que siga de refiló.

    Gràcies per llegir-me i per comentar.

    ResponElimina