dimarts, 14 de juny del 2011

Volent estimar

Ens vam estimar una vegada
ara només ens volem.

El respecte i els afectes
han passat a millor vida.

Vivim d'un desig infundat,
          de compartimentar retrets,
          de fer i desfer anhels.
De possibles mentides millors.

Ens vam trobar, ens buscàvem
ara ens agrada retindre'ns,
sabent que ens perdem amarrar-nos
amb temor i ànsia les mans,
no siga cas que gaudim
del pas que fem a les fosques
quan no ens veiem les esquenes,
del goig de fotre i que ens foten
quan ningú no ens sent ni ens veu.


Traïdors del nostre passat
traduïm mentides a llengües que no ens pertanyen.


El futur ja no ens escolta
no es creu les nostres lloances, ni tampoc les amenaces.

5 comentaris:

  1. Ja em tens enganxada, ja no puc deixar de llegir ni una de les entrades que fas; són frases com aquesta:

    "Traïdors del nostre passat
    traduïm mentides a llengües que no ens pertanyen."

    Les que fan que sovint em senti com si les hagués escrit jo quan et llegeixo!

    ResponElimina
  2. M'ha fet com molta pena, eh? El futur ja no ens escolta... és trist, el futur no creu en nosaltres i ja no podem fe r res per canviar-lo... Però arriba molt endins.

    ResponElimina
  3. Si el futur ja no ens escolta, malament anem! no?

    ResponElimina
  4. Jordi Dorca: D'un pot ser que amaga un altre engany.

    Adbega: I és un gran plaer que et passes per ací. Mentre em seguiu llegint, jo seguiré escrivint.

    Carme i Filadora: Doncs sí que anem malament, quan el futur deixa d'escoltar-nos sí. És trist que deixem de creure però també és trist voler creure quelcom que no existeix, quant t'aferres a massa força a alguna cosa que ja no està, el futur acaba per deixar-te de banda i se'n va a la seua.

    I sobretot, gràcies per llegir-me i per comentar.

    ResponElimina