dijous, 16 de setembre de 2010

Somiatruites

Participació al 173è joc literari del bloc: "Tens un racó dalt del món"
Basat en la cançó Somiatruites d'Albert Plà.

Despertà arrupida al cantó més ombrívol de la seva consciència i deixà que les llàgrimes que li arruixaven l'ànima li feren créixer els sentiments. Les fortes arrels del desencís tant de temps amagades sostovàren els fonaments de sa inèrcia diària mentre desdejunava una torrada terrosa. Un glop de llet li endolcí la mirada, provà de dibuixar un somrís per a sa mare però li sortí de color cafè. Resistí amb desgana la temptació de tornar al llit i mirant amb enveja els llençols es vestí. A l'autobús redactà una mentida per cadascuna de les parades, però en obrir la porta de l'escola un baf d'incomprensió estancada la bufetejà. Es sentí condemnada a encadenar un dia somiat rere l'altre. Envejà la vida de veres del seu germà. El seu futur sense mancances. S'avançà i va asseure's al centre de l'aula esperant l'arribada dels companys, presos, com ella, de la pròpia insuficiència. Va forçar-se amb els ulls tancats a imaginar un món lliure de tuteles al que fos ama del seu destí. La sorprengueren els propis crits desfermats. Tant és va pensar en sentir la punxada, prompte haurà passat tot. I esperà calmada l'efecte del sedant.

7 comentaris:

  1. moltes gràcies per la teva priemra participació en aquests jocs literaris

    ResponElimina
  2. I gràcies a tu també per fer-nos partícips del teu bloc.

    ResponElimina
  3. Un relat potent! una petita joia! felicitats!

    ResponElimina
  4. Fan falta somiatruites per obrir les portes.

    ResponElimina
  5. no és que acabi molt bé oi el conte?

    ResponElimina
  6. Una mirada desencantada i avorrida per aquest alumne que no suporta les inèrcies a que està sotmesa. Li desitjo un ràpid alliberament.^_^

    ResponElimina
  7. Elvira Fr: M'alegro que t'agrade.

    Montse: Somiatruites i molta força per poder superar certes barreres.

    Filadora: Massa bé no acaba, no. La veritat és que estic abonat als drames. Acabo de publicar una nova entrada i tampoc no m'ha sortit massa alegre.

    La meva perdició: Pot ser en un altre capítol intentaré alliberar-la. A veure, si surt.



    I sobretot: Gràcies per llegir-me i per comentar.

    ResponElimina