Sis hores d'asfalt

     Sis hores lluny, no m'ho digues en distància. Només m'importen les hores, el temps sense tu. Eixe temps que cada cop s'assembla menys a la vida. Sis hores d'asfalt... si només fóra això, encara. Quaranta hores de feina, cinquanta sis hores de son, catorze assentades a taula; set dutxes. Multiplica tot açò per dos que aquest cop son dues setmanes les que he d'estar sense tu. Cada cop em resulta més difícil.

     Si, ja se que per a tu tampoc no és fàcil però jo no em resigno. Per què no vens a viure amb mi? Així coneixes el sud, si, ja sé que el meu poble és molt abaix però ja veuràs com t'agrada. Tota la ciutat és plena de palmeres. No et preocupes jo et presentaré gent, tinc molts amics. Et trobem una feina, no et preocupes per això.

     Ja t'entenc i ... val, per què no? ... És clar! ... També puc anar-hi jo a
viure allí, segur que m'acostumo sense problemes al bufar de la tramuntana. Jo em faig a qualsevol cosa. Tan se me'n dona quin terra xafen els meus peus sempre que tu sigues el meu horitzó.

     Com? ... Què et sap mal per mi? ... Però si a mi no m'importa.

     Què dius? ... Què no em de fer sacrificis? ...  Jo ho veig completament al contrari, encara que ben en el fons és exactament el mateix. Ambdós hem de fer sacrificis per poder unir les nostres vides en un punt intermedi.

     Si, és clar! És això! Just al mig. Mirem-ho! Hem de veure on cau el centre i ens en anem tots dos allí.

     Ja ho he trobat! El pobles és diu Aldaroc. És a tocar d'un riu que no duu aigua però que cada dia precisa de més ponts per a poder ésser creuat. També té una mena de castell de mar on, diuen, hi va viure un papa. No, tranquil·la, no patisques que ja no n'hi ha de capellans. I mira, al bell mig del poble tenen una torre, que és més que lletja, i fa divuit pisos d'alçada. Ací diu que a les tomates de fregar el pa, si escolta-ho bé, els diuen del “serengue” i que ningú no té massa clar el perquè. Mengen carxofes i llagostins, i no els agrada que els diguen catalans o valencians, potser perquè no entenen com una mateixa cosa pot tindre dos noms diferents.

     Estàs convençuda?

     Si, per suposat, que jo ho estic. Ara només ens queden 6 hores d'asfalt per a estar junts. Preparem-ho i anem-nos-en. Vinga fem-ho així. Demà mateix hi sortim.

     Jo ja ho tinc tot al maleter del cotxe, tu també? som-hi doncs!

     Porto el mans lliures connectat, així podem parlar tot el camí mentre conduïm. En arribar ja podrem oblidar-nos del telèfon. Els nostres llavis seran l'única ferramenta que necessitarem a partir d'avui.
 
     Sis hores d'asfalt son molt llargues encara que sàpiga que són les últimes. Pareixen inacabables encara que en son tres per a tu i tres per a mi. Jo arribo a València i tu ja has deixat arrere Barcelona fa mitja hora.

     On quedem? M'han parlat d'una olivera. No, no conec ningú a Aladroc, però he estat investigant i m'han dit que hi ha una olivera a la porta d'una escola on queden els enamorats primerencs d'aquell poble quan tenen l'edat per fer-se tendres petons als cantons foscos del carrers. Podem quedar aquí com si fórem dos xiquets. Perfecte!

     Deu minuts. Ja gairebé hi som! Em sembla que sento el bategar del teu cor, o potser siga el meu que ja olora la teva proximitat. Deu minuts, i ja hi som. Com? Que ja has sortit de l'autopista? A mi em queden 20 quilometres...

     Laia!

     Laia!

     Que ha passat?

     Laia!

     Coi! Deu ser altre cop la cobertura...

     —Hola, bona tarda. És vostè la persona de contacte de la Laia Cardedeu? ... Si, mire, li piquem des de l'hospital d'Aldaroc ... la Laia ha sofert un accident ... El camió ha colpejat el seu vehicul frontalment, hem fet tant com ha estat a les nostres mans però...