#duesotrescoses

T'estimo arreu

2012-05-23T10:26:00.000+02:00

T’estimo arreu, i no t’importa el desordre.
T’estimo amb les mans descosides i els pantalons descordats,
Amb ulls de gallina moixa i esbufecs de porcell senglar.

T’estimo amb la llengua humida de desig,
amb llengua desvergonyida i aventurera

....(segueix llegint)

Ja l'has llegit? Entra i dis-me que t'ha semblat!

2012-05-14T14:50:00.006+02:00

Entra i comenta'l, ací!

Aïllat i llunyà al diari ARA

2012-05-09T14:48:00.001+02:00

El bloc Aïllat i llunyà, tal com el coneixíeu s'ha traslladat a l'apartat de blogs personals del diari ARA. Així que si voleu seguir estant al dia, seguiu l'enllaç següent:

Aïllat i llunyà

En aquest bloc, que ara es diu Dues o tres coses, hi trobareu tota l'actualitat del meu primer llibre publicat per l'editorial Llibres de l'Índex, "Dues o tres coses que mai no sé d'ella".

Moltes gràcies a tots totes per seguir-me fins ací. Espero que seguim fent encara molt més camí plegats.

Dues o tres coses que mai no sé d'ella a la premsa!

2012-05-04T15:31:00.002+02:00

Dues o tres coses que mai no sé d'ella a Serret online!

2012-05-02T00:38:00.001+02:00

Ja podeu aconseguir Dues o tres coses que mai no sé d'ella online, gràcies a l'Octavi i la llibreria Serret.

http://www.serretllibres.com/cataleg/49455/dues-o-tres-coses-que-mai-no-se-della

Festa-Presentació de "Dues o tres coses que mai no sé d'ella"! Avui! Esteu tots convidats!

2012-04-30T08:43:00.001+02:00

Avui! Esteu tots convidats!

Signatures de "Dues o tres coses que mai no sé d'ella" a Barcelona

2012-04-23T00:23:00.000+02:00

Horari per a la Diada de Sant Jordi.

11 a 13 hores. Plaça Font i Sagué (el clot). Parada de la llibreria Paper Groc

18 a 19 hores. Rambles, a l’altura del Liceu. Parada Gent de la terra.

Diumenge 22, a les 12 hores a la Fira del llibre de Benicarló

2012-04-21T16:49:00.000+02:00

Diumenge 22, a les 12 hores a la Fira del llibre de Benicarló

Dues o tres coses que mai no sé d'ella

2012-04-19T23:33:00.000+02:00

On s’amaga que no aconsegueixo trobar-la? La busco en la tebior d’un cos, darrere l’enigma que amaga cada ànima, dintre la fosca que emplena les nits en què ella no hi és.

  De vegades perdo l’esperança i és en aquells dies que s’apropa, m’arrapa l’esquena, juga amb els meus cabells i em parla amb paraules noves que no aconsegueixo comprendre.
  

  Després, quan la torno a perdre i el record encara és ben fresc, escric les seues carícies, les seues pors i els retrets abans que no se m’escapen al fons del pou de l’oblit.

  Lliure com els somnis que es recorden, va i ve, llunyana i tangent, propera i difusa... Llegiu-la amb mi en aquests fulls, repasseu la nostra història en cada capítol i digueu-me si en acabar sabeu descobrir, d’entre totes les certeses, aquelles dues o tres coses que jo mai no acabo de saber d’ella.

Ara ja saps on trobar-me!

2012-04-17T14:23:00.006+02:00

2012-04-16T03:53:00.001+02:00

M’agafo amb força, he de fer el bot. Del mot al món.

Del puny i la lletra al teu cos que m’espera.

2012-04-09T22:09:00.001+02:00

Busca'm!

Traïdes

2011-06-17T11:31:00.004+02:00

Pirata d'ànimes lliures i d'ànimes segrestades

Regent de vaixells a la deriva,

solcador de mars, avorrits i/o oportuns.

Guanyes guerres innecessàries

a base de canonades

que apunten debilitats

i febleses estructurals.

Tant en víctima com en verduc.

Ahir, sense anar més lluny, ni més prop,

et vaig veure enfonsar una barca pel simple plaer de veure-la naufragar.

Tenia un capità lleial, que onejava amb bandera blanca.

Ara lleves l'ancora, sense més sal ni més oli, per emprendre un nou viatge:

Colpista de desencisos

sempre a favor la marea

i el ventijol que afalagues.

T'has enrocat al meu pal

només per passar l'estona.

I guanyant-te confiança de tripulants i patrona

te m'has fet amb el timó.

M'has enfilat a la lluna

i t'has fet imprescindible.

Et conec i et coneixia...

només que me desbarates

fugiràs peus ajudeu-me,

fent la juguesca malalta

de la teua falsa estima,

pregonant que fou “la ona”

qui esfondrà el castell de sorra i

repetint, ara en carn pròpia,

la prevista traïdoria.

Volent estimar

2011-06-14T15:57:00.004+02:00

Ens vam estimar una vegada

ara només ens volem.

El respecte i els afectes

han passat a millor vida.

Vivim d'un desig infundat,

de compartimentar retrets,

de fer i desfer anhels.

De possibles mentides millors.

Ens vam trobar, ens buscàvem

ara ens agrada retindre'ns,

sabent que ens perdem amarrar-nos

amb temor i ànsia les mans,

no siga cas que gaudim

del pas que fem a les fosques

quan no ens veiem les esquenes,

del goig de fotre i que ens foten

quan ningú no ens sent ni ens veu.

Traïdors del nostre passat

traduïm mentides a llengües que no ens pertanyen.

El futur ja no ens escolta

no es creu les nostres lloances, ni tampoc les amenaces.

Cibergenes

2011-05-25T13:55:00.002+02:00

És addicte a les deixalles cibernètiques. No ho pot evitar. Tot va començar com una mania. Una cura excessiva pel seu ordinador, ell es va donar corda i es deixà fer fins que la cosa se li'n va anar de les mans.

Quan va voler caure al compte aquesta cura ja havia mutat i s'havia tornat anhel incontrolable de guardar, de conservar qualsevol informació. Un dia se n'adonà que ja no era capaç d'esborrar ni tan sols un miserable correu. S'auto-convencia i es deia que no era per a tant, que es podia desfer d'ells quan volguera però passejant-se per la carpeta dels correu brossa entre viagres il·legals i extensors de penis miraculosos ell no era capaç de trobar el moment de començar amb la neteja. Se li n'anà de mare i va arribar el moment en què fins i tot li feia front esborrar virus, troians i altre programari maliciós. Tampoc no és per a tant, es deia per a ell mateix, enganyant-se. La cosa com tot allò que es descontrola dins d'un mateix va anar creixent i madurant.

...

Guarda un correu, aquest en tota una altra carpeta talment diferent de la brossa, que data d'any i mig enrere i on el seu cap li comunica la rescissió unilateral i de manera justificada del seu contracte per –textualment– “falta d'higiene informàtica”. Aquell va ser un avís que ell no el va voler veure.

Manté un mòbil senceret i funcional amb l'única finalitat de conservar vius, en format missatge de text, els primers divuits mesos de flirteig i enamorament amb la seua dóna, fins i tot el carrega religiosament cada cop que un senyal acústic l'informa del baix nivell energètic de la bateria. Això li semblà bonic i el té allí, al damunt del moble bar. Just al costat del dels divuit mesos següent farcits de desencís i baralles que sobreviuen dintre del telèfon que el va seguir. I és que li agrada tindre'ls a prop per bé què no se li oblide que un any i mig de convivència ha segut suficient, no només per a fer-li caure el pèl a ell i posar-li a sobre uns quilets a ella sinó també per a fer-los créixer sengles prefixes, “ex”, al principi del malnom. Uns prefixes que els recorden el que eren i ja no són i que casualment sonen molt, però que molt semblant a “ecs”, una interjecció que es podria utilitzar perfectament per definir els seus sentiments actuals, mutus i sobretot correspostos.

De cabells rulls i pell bruna

2011-05-05T15:44:00.000+02:00

Era bonica però el dia que va arribar plorava. Va vindre amb una maleta roja preparada a corre-cuita. Fugia de tot un món que l'anquilosava i no la deixava ser. Poruga i radiant la vaig veure desembarcant. Tenia el pel rull i la pell bruna, era preciosa –crec que això ja ho he dit però no puc deixar de repetir-ho– era preciosa i jo me'n vaig enamorar de primer antuvi. Va ser albirar-la i caure de la parra. Ja està, em vaig dir, ara no la cagues i avant. En assabentar-me que llagrimejava jo, tendre i afectuós, li vaig preguntar si li passava res. Potser no era el millor moment i em va enviar a fer punyetes. “Ja ho tinc bé de fills de putes, només em faltes, tu”. Jas frase. No crec que valga per a una novel·la, on els amors acostumen a ser dolços com els merengues. A nosaltres però sí que ens ha valgut per a ser feliços. A la realitat les coses no són com a les pel·lícules i no sempre surten redones a la primera. “Ja ho tinc bé de fills de putes”, així va començar la nostra història. I sabeu què? Que a mi ja m'està bé. Va començar amb força perquè aquesta anava de debò, ho sabíem els dos. He viscut estimes de sabó moll i se m'han fet insulses. Jo sempre he cercat una amor de tir i arrossega i me'l vaig creuar un dia quan anava cap al port, i ella tot just arribava amb els ulls vidriosos i el caminar ferm. Semblava tindre molt clar cap a on anava i em va dir que la deixes en pau. No molt de temps després em va reconèixer que no en tenia ni la més remota idea. Només fugia. Alguns anys després em va dir també que en veurem va caminar més ràpid i que li va pregar a un déu en el què no creu per a què no li digues res, volia sentir-se lliure i sola. Pensava –segons em diu– que amb mi, no podria ser-ho. Jo no sé si ho va aconseguir, o si li vaig furtar aqueixa solitud que venia perseguint. La llibertat però sé del cert que no li la vaig prendre, ¿Per què seria sinó que poden fugir, a deixat de fer-ho? ¿I què poden anar-se'n, al capvespre quan es fa fosc, ella tria tornar amb mi? No és gran cosa, direu alguns, però sabeu què? Que jo no necessito més. I només trobant-la al meu costat cada dia en despertar, ja en tinc prou i més que de sobres.

Paraules d'amor: Llibre, festa i concurs...

2011-04-04T14:32:00.000+02:00

He segut un dels guanyadors del concurs de presentació del llibre Paraules d'amor,de la editorial Angle. I com a premi m'han convidat a la festa de presentació que tindrà lloc aquesta setmana a un restaurant de Barcelona. Em fa molta il·lusió, per varies raons... Primer, per tornar a Barcelona després d'un parell de mesos sense anar-hi i segon, per la bona companyia que hi tindre. Ara en quant passe la festa i tinga el llibre que em donen com a premi us poso aquí el microrelat amb el que he guanyat per a que el pugueu llegir i us faig la crònica de la nit.

Sang

2011-04-02T12:16:00.001+02:00

Comença l'abril, mes de presentacions, pel que fa a Un riu de crims, recull de relats de gènere negre en el que participo. Que millor per a celebrar-ho que presentar una il·lustració, feta per Alex Brau, artista benicarlando i administrador del bloc Mezcolanza, especialment per al meu relat i que em serveix com a tret de sortida per a un mes literàriament intens i sobretot fosc, quasi bé negre.

El meu relat, com ja he comentat en alguna entrada anterior es diu Sang. I la il·lusió de veurem al paper ha desbordat i no m'he pogut resistir a pegar-li una altra espenteta a la història i continuar-la. En breu, per tant, al llarg d'aquest mes, començaré a penjar-la en aquest bloc, o millor dit en aquest racó del meu bloc.

Avui de moment gaudim del dibuix, que a mi personalment m'agrada molt, mentre esperem que seguisca corrent la sang, que arribe al riu, a la xarxa i que fins i tot envaïsca la nostra imaginació.

Sortir-se'n

2011-03-08T09:29:00.000+01:00

No va escoltar la porta mentre escurava però en sentir les seues mans destres arrapant-li els malucs ja va saber qui era.

–Quina sorpresa més agradable– Va dir irònic.

–Molta sorpresa tampoc no serà després d'haver-me enviat les claus a l'oficina. Puc suposar que la teua dona no hi és?

–Suposes bé. No hi és.

–Doncs haurem d'anar per feina que ja saps que aquestes oportunitats sempre se'ns fan massa curtes. Fins quan tenim el niuet per a nosaltres.

–No tornarà, l'he feta fora. Les claus són per a tu.

Es van besar amb uns ulls plens de sorpresa i uns altres de satisfacció.

–Corre, corre, anem a estrenar la NOSTRA habitació, doncs.

–No. Estigues quiet. Has vist quin sol que fa? És dia de sortir al carrer, obri la porta que ja ho tenim bé d'amagar-nos. Avui ens toca passejar i donar què parlar al veïnat que els veig últimament una miqueta avorrits.

Tancat

2011-02-18T14:32:00.003+01:00

Acció Cultural us convida a sumar-vos
a la iniciativa espontània de
suport a les emissions de TV3 al País Valencià
deixant blocs i webs

SENSE SENYAL

BLOCS I WEBS SENSE SENYAL
vilaweb.cat
omnium.cat
ocb.cat/
flog.cat/
bahaidream.com
kideesdesign.com
descargateloya.com
pensamentunilateral.blogspot.com
espaipaisvalencia.org
pobleviu.cat
psm-entesa.cat
psm-iniciativaverds.cat
sotalacreueta.blogspot.com
bondia.org/pau
escacc.cat
accentbadalona.cat
david.cat
oleguer.cat
moodleant.blogspot.com/
escacc.cat
octubre.cat
grupbarnils.cat
accentbadalona.cat
ecodiari.cat
sisradio.cat/
xeraco.cat
comicat.cat
trianglejove.net
http://locals.esquerra.cat/paisvalencia.html
caballe.cat/wp/
llibrevell.cat/wp/
lespilldelorb.blogspot.com/2011/02/pais-fosques.html
blocs.mesvilaweb.cat/albinyana
beniganimdigital.info
alfons.elmeuportal.cat
iaeden.cat/
creatiu.com
musicailletra.cat/
feliuventura.com/
blocs.mesvilaweb.cat/feliuventura
somvilafranca.cat
boncappercaminar.blogspot.com/
taronges.cat
cambrarecords.cat
paualabajos.cat
obrintpas.cat
lluísfb.cat/inici.html
web.totsrucs.cat/
flickr.com/photos/joanot/5453851043/
castelloderugat.blogspot.com/
elmondenjoanot.blogspot.com/
elespectaculoestaservido.blogspot.com/
ensenpassaraalguna.blogspot.com/
fotolog.com/oriol_n/
fotolog.com/dixit_est/
eltemps.cat
www.bioc.cat
elsports.wordpress.com
blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/190107
spamdb.blogspot.com/
calllevant.blogspot.com/2011/02/sense-senyal.html
tresiquatre.com
portabella.cat/sensesenyal/
balaguer.ppcc.cat
xaviersangenis.net
penedes21.cat
e-criteri.cat
ambbicicleta.blogspot.com
destacatccgg.blogspot.com
nuriamasdeu.cat
carlesbarrios.blogspot.com
olarizukotxistulariak.blogspot.com
miralcamp.sytes.net:2010/moodle/
lucreciadeborja.blogspot.com
tirantalcap.blogspot.com
feminasolteris.blogspot.com
training-soft.com
hipatiacollectiu.blogspot.com
jordijuan.com
gintonic.cat
www.rxi.cat
estanis.flog.cat/sense-senyal-3183
elporquet.blogspot.com/2011/02/sense-senyal.html
meteontinyent.blogspot.com/
mariavallsblog.blogspot.com/
marcpuig.wordpress.com/2011/02/18/sense-senyal/
fundaciojoseppla.cat/
jsalvia.posterous.com
andreucaballero.cat/
unsermolesto.wordpress.com
elblogdelolguen.blogspot.com
geocities.ws/benassal/benassal.htm
jerc.cat/
blocs.mesvilaweb.cat/polsdestels
titoieta.cat
lafranja.net/
minobas.cat/pere/?p=320
linea36.com/
web.totsrucs.cat
davidberga.cat/
jovesllengua.cat
veusdelluna.wordpress.com
mondongofanzine.blogspot.com/2011/02/sense-senyal.html
herberet.blogspot.com
gotesdemi.blogspot.com/
joanplana90.blogspot.com
esquerra.cat/paisvalencia
perucho.blogs.uv.es/
valencianna.cat
baixcamp.omnium.cat
mamadisseny.com/
carrasca13.com
lafura.cat

Crònica negra d'una massacre anunciada [Remotament inspirat en la 2ª trobada de gènere negre del Matarranya]

2011-02-17T10:32:00.001+01:00

La jornada transcorria plaent i tranquil·la. Els criminals –només de pensament, com molt bé s'encarregaven de recordar-se els uns als altres– signaven exemplars. Feien petar la xarrada i fins i tot alguns s'atrevien amb algun puret o un got de vi, negre, per descomptat. No s'imaginaven, de cap de les maneres, que en un dia tan solellós com aquell un núvol més negres que els dels seus ensonyaments s'apropava. Qui s'anava a imaginar que entre tots aquests bons companys s'haguera escolat un sonat d'aquell calibre.

Van dinar a un trull perfecte –segons l'opinió d'aquest boig, qui, per cert, semblava una persona ben normal en opinió dels altres assistents–. En havent menjat i amb les llengües una mica més vives per efecte del vi que havia canviat de proporcions i enlloc de contar-se per copes ja es contava per ampolles començaren a amollar-se i fins i tot un cantautor els obsequia amb uns temes que sonaren gairebé despullats, només ell i la guitarra. Per a què més si amb això n'hi ha prou i de sobres.

La concurrència xarrava i somreia, divertida pel punt àcid dels temes que anaven sonant. “Ara tocaré un tema que vaig escriuré en una època en què acostumava a tancar massa bars i pubs”. Comença a sonar la cançó mentre s'escolta encara alguna última facècia i de cop i volta... el silenci. Parla de Tom Waits i de nits sense rumb fixe. De gots massa buits, de relacions líquides i d'ulls fumats. Ningú parla. Tots veiem les imatges dibuixades darrere de cada paraula i les mirades es perden a l'infinit. Una estona després es preguntava al debat que va seguir a les cançons, que era el gènere negre. I dic jo, què no serà tot allò que escriu la gent que tanca els bars i els pubs –com deia el cantant– massa sovint?

Pensava tot això mentre les rialles havien retornat. Fuig, melangia, fuig, que som escriptors, pero també criminals, hòsties i això no pot ser!

...

Quan més ho pensava més clar ho veia. Ni fet a posta, tu. Només hi havia una sortida, la porta principal, i a l'hora de la veritat no estaria disponible, això ja ho tenia pensat. Mira les parets satisfet, doncs la pedra amb que estan fetes li aportarà un punt romàntic a la sanguixina, sempre d'agrair i que ajuda a fer més “sinyora” la noticia, no ho sé... diràs que fa la foto més vestidora.

El criminal, el d'obra, passa completament desapercebut. Tan iguals i tan diferents tots. “Vaig a fumar” informa als companys de taula. Surt fora però no fuma sinó que embarrota la porta amb un tauló que havia preparat la nit abans i que sortosament ningú no ha a notat. Comença el recital. “Que heu vist alguna vegada una retallada?” pregunta a la concurrència. No fa falta que explique que quan diu retallada es refereix a una escopeta a la què li han acurtat el canó, de manera que puga cabre dintre d'una bossa no massa sospitosa i amb l'avantatge afegit què l'absència de guia dispersa la munició i el ventall d'encert és enorme. “Hi ha que tindre un poc de paciència però és perfecta perquè mai no erres ni un tir” comenta divertit.

És així com s'acaba la jornada. Un ciutadà normal –un criminal– una colla d'escriptors i un pla poc meditat que podia sortir bé –com ha quedat demostrat–. Se'n torna a casa content perquè primer s'havia assegurat de tindre la signatura de tots ells al volum que acaben de presentar. Ara ja val molt més. Farà bon negoci a la xarxa.

–El que hi ha que fer per a vendre– pensà mentre condueix de camí cap a casa– Ja ho diuen ja que el negoci dels llibres cada dia està pitjor.

P.D. [una mica més tard]: Abans de que se m'enfade (o després i per a què no se m'enfade més) dir que el cantant es diu Josep Igual i la cançó a la que es refereix el text és diu el "Blues de l'hora de tancar".

Definitivament, "Un riu de crims" ja està ací

2011-02-09T23:08:00.001+01:00

Ja s'apropa el dia. El dissabte 12 a les 12 del migdia es presenta el llibre "Un riu de crims" a la Llibreria Serret de Vall-de-roures. És un recull de relats de genere negre al voltant del riu Ebre en el que participo aportant un relat anomenat Sang, i que serà el primer cop que alguna lletra meua acaba sobre el paper. No cal dir que estic més que content.

Suposo que no cal que done molta més informació i és que aquests dies i des de què en Jordi Pijoan-López, el pre-presentes al BCNegra (malauradament i degut a obligacions laborals em va ser impossible acudir) la xarxa i la catosfera no para de fer-se'n ressò. I la veritat és que no m'estranya ja em trobo en molt bona companyia, i si no us ho creieu mireu, mireu que ací estan les fitxes policials de tots ells.

Ah i el programa per al dissabte no acaba, ni molt menys amb la presentació sinó que es presenta en el marc II Jornades de Gènere Negre del Matarranya. Amb un programa més que apetitós, al igual que el dinar.

Per a tots aquells que no vingueu i us ho perdeu dir-vos que a partir de dilluns podreu comprar Un riu de crims a les llibreries, així que ja podeu córrer a encomanar-lo. I si a algú us agrada el meu relat, doncs passeu-vos per aquí que en breu potser hi haja alguna sorpresa i la història tinga seguida en aquest racó...

Un riu de crims... Ja tenim portada!!!

2011-01-31T11:05:00.003+01:00

El que deia, que ja hi ha portada per al recull de relats "Un riu de crims". Està bé no? A mi personalment m'agrada molt.

Us deixo un enllaç al bloc d'en Jordi Pijoan-López, coordinador i coautor del llibre, on ens conta una mica qui és qui en aquest llibre:

http://sangcule-novellanegra.blogspot.com/2011/01/un-riu-de-crims-un-carregador-ple-amb.html

I ja que estem, cartell anunciador també n'hi ha:

Participació al 190è joc literari del bloc Tens un racó dalt del món

2011-01-24T17:04:00.000+01:00

Participació al 190è joc literari del bloc Tens un racó dalt del món:

Aquests quinze anys amb tu m'han canviat. Quinze anys que començaren amb afecte, rapidament es convertiren en submissió i han acabat inevitablement farcits de por. Quinze anys sense amor són massa llargs i és ara en mirar enrere que me n'adono. Em pareix que obro els ulls i desperto d'un malson que ha durat massa. Em desempereseixo per a descobrir-me diferent. Els teus cops que alguna nit són forts i altres matins profunds m'han afeblit. Front a l'espill no hi veig més que un reflex de mi mateixa, no sóc capaç de veure res més que la teua gossa. Tanco el puny i amb un seguit de cops aconsegueixo fer bocins el miratge en el que has transformat la meua vida. Açò s'acaba. A mi, tu, ja no em tornes a passejar.

El desembarcament de Normandia

2011-01-20T01:30:00.005+01:00

Relat inspirat a proposta de Relats Conjunts:

Va sonar el timbre i en obrir la porta me'ls vaig trobar davant de mi. La sogra i el seu home, a qui no se si dir-li sogre o fill de puta rebordonit; ma cunyada amb els seus tres xiquets repel·lents i mimats; l'avi de la meua estimada amb el seu Alzheimer, mira que d'aquest no em queixo però l'altre ha segut un malparit de mena tota la seua vida. I si, com ja deveu d'imaginar-vos també l'imbècil del meu cunyat que encara no havia passat per la porta ja m'estava amollant el seu remuc de sempre, “ahora no me dirás que no, que lo dice hasta el ministro. Esta vez si que te tienes que comprar un piso i dejas ya de tirar el dinero con el alquiler, hombre” i per últim he deixat al millor, no podia faltar. Lo puto caniche cagó, amb jerseiet inclòs. Toca't los collons! "Sorpresa” van dir per tota salutació i amb aquesta paraula van aconseguir que enteguera el que no m'havien pogut fer entendre cinc anys estudiant història a la universitat. Per fi comprenia el que degueren de sentir els alemanys.

DESEMBARCAMENT DE NORMANDIA, 6 de juny de 1944