dimarts, 9 de novembre de 2010

Vingut a menys

Va mirar-la amb aire de perdonavides i esbufegà. En realitat era a si mateix a qui intentava perdonar i cercava les raons per les que l'havia abandonada dins del got que li tremolava a les mans. Ella estava cada dia més bonica, d'això no hi havia dubte; ell cada dia era dos mesos més vell. Encengué una cigarreta, ell, i ella feu un glop del gintònic que tenia entre mans. No gosava mirar-la ni tan sols amagant-se rere el fum, ell; no li parava atenció, ella, i és que fins i tot la venjança perd el seu sabor quan la victòria no és disputada.

6 comentaris:

  1. És un bon inici per a una història de desamors. M'ha agradat. Espero que no sigui una situació real i personal.

    ResponElimina
  2. Una història curta però intensa!

    ResponElimina
  3. Potser ella si que li parava atenció i era ell qui no se'n adonava.

    ResponElimina
  4. Hi ha relacions molt complicades. Fins i tot en la distància.

    ResponElimina
  5. Alyebard: Inici o final de la història de desamors, per sort no és una experiència personal. Crec, però que passa prou a sovint, això de no valorar el que tenim fins que ho perdem.

    Carme: Si que és curta si.

    Filadora: Mira que a mi m'grade mirar la cara més dramàtica de les petites històries i tu me les van arreglant. Com em descuide encara resultara que un dia ell es decideix a buidar el pap, li diu el que sent i au, ja els tornem a tindre casats i en fills ;-)

    Pilar: Si, ho son i sinó les fem.

    ResponElimina
  6. Ah, i gràcies per llegir-me i comentar.

    ResponElimina