És addicte a les deixalles
cibernètiques. No ho pot evitar. Tot va començar com una mania. Una
cura excessiva pel seu ordinador, ell es va donar corda i es deixà
fer fins que la cosa se li'n va anar de les mans.
Quan va voler caure al compte aquesta
cura ja havia mutat i s'havia tornat anhel incontrolable de guardar, de
conservar qualsevol informació. Un dia se n'adonà que ja no era
capaç d'esborrar ni tan sols un miserable correu. S'auto-convencia i
es deia que no era per a tant, que es podia desfer d'ells quan
volguera però passejant-se per la carpeta dels correu brossa entre
viagres il·legals i extensors de penis miraculosos ell no era capaç
de trobar el moment de començar amb la neteja. Se li n'anà de
mare i va arribar el moment en què fins i tot li feia front esborrar
virus, troians i altre programari maliciós. Tampoc no és per a
tant, es deia per a ell mateix, enganyant-se. La cosa com tot allò
que es descontrola dins d'un mateix va anar creixent i madurant.
...
Guarda un correu, aquest en tota
una altra carpeta talment diferent de la brossa, que data d'any i mig
enrere i on el seu cap li comunica la rescissió unilateral i de manera
justificada del seu contracte per –textualment– “falta d'higiene informàtica”. Aquell va ser un avís que ell no el va
voler veure.
Manté un mòbil senceret i funcional
amb l'única finalitat de conservar vius, en format missatge de text,
els primers divuits mesos de flirteig i enamorament amb la seua dóna,
fins i tot el carrega religiosament cada cop que un senyal acústic
l'informa del baix nivell energètic de la bateria. Això li semblà
bonic i el té allí, al damunt del moble bar. Just al costat del
dels divuit mesos següent farcits de desencís i baralles que
sobreviuen dintre del telèfon que el va seguir. I és que li agrada tindre'ls a prop per bé què no se li
oblide que un any i mig de convivència ha segut suficient, no només
per a fer-li caure el pèl a ell i posar-li a sobre uns quilets a
ella sinó també per a fer-los créixer sengles prefixes, “ex”,
al principi del malnom. Uns prefixes que els recorden el que eren i
ja no són i que casualment sonen molt, però que molt semblant a
“ecs”, una interjecció que es podria utilitzar perfectament per
definir els seus sentiments actuals, mutus i sobretot correspostos.
Boníssim, com sempre!
ResponEliminaCada dia estic més convençuda que cal fer neteja. A més d´higiènic és terapèutic.
ResponEliminaMolt bo l´escrit.
Moltes gràcies Vida!
ResponEliminaCompletament d'acord. Hi ha que fer neteja, encara que de vegades puga semblar difícil.
Em recorda aquells que tenen el PC baixant i baixant música i pel·lícules les 24 hores del dia, i no saben o no volen saber que mai no tindran temps per gaudir-ne. Sant Diògenes del bit, priez pour nous!
ResponElimina