dimecres, 25 de maig del 2011

Cibergenes


És addicte a les deixalles cibernètiques. No ho pot evitar. Tot va començar com una mania. Una cura excessiva pel seu ordinador, ell es va donar corda i es deixà fer fins que la cosa se li'n va anar de les mans.

Quan va voler caure al compte aquesta cura ja havia mutat i s'havia tornat anhel incontrolable de guardar, de conservar qualsevol informació. Un dia se n'adonà que ja no era capaç d'esborrar ni tan sols un miserable correu. S'auto-convencia i es deia que no era per a tant, que es podia desfer d'ells quan volguera però passejant-se per la carpeta dels correu brossa entre viagres il·legals i extensors de penis miraculosos ell no era capaç de trobar el moment de començar amb la neteja. Se li n'anà de mare i va arribar el moment en què fins i tot li feia front esborrar virus, troians i altre programari maliciós. Tampoc no és per a tant, es deia per a ell mateix, enganyant-se. La cosa com tot allò que es descontrola dins d'un mateix va anar creixent i madurant.

...

Guarda un correu, aquest en tota una altra carpeta talment diferent de la brossa, que data d'any i mig enrere i on el seu cap li comunica la rescissió unilateral i de manera justificada del seu contracte per –textualment– “falta d'higiene informàtica”. Aquell va ser un avís que ell no el va voler veure.

Manté un mòbil senceret i funcional amb l'única finalitat de conservar vius, en format missatge de text, els primers divuits mesos de flirteig i enamorament amb la seua dóna, fins i tot el carrega religiosament cada cop que un senyal acústic l'informa del baix nivell energètic de la bateria. Això li semblà bonic i el té allí, al damunt del moble bar. Just al costat del dels divuit mesos següent farcits de desencís i baralles que sobreviuen dintre del telèfon que el va seguir. I és que li agrada tindre'ls a prop per bé què no se li oblide que un any i mig de convivència ha segut suficient, no només per a fer-li caure el pèl a ell i posar-li a sobre uns quilets a ella sinó també per a fer-los créixer sengles prefixes, “ex”, al principi del malnom. Uns prefixes que els recorden el que eren i ja no són i que casualment sonen molt, però que molt semblant a “ecs”, una interjecció que es podria utilitzar perfectament per definir els seus sentiments actuals, mutus i sobretot correspostos.

4 comentaris:

  1. Cada dia estic més convençuda que cal fer neteja. A més d´higiènic és terapèutic.

    Molt bo l´escrit.

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies Vida!


    Completament d'acord. Hi ha que fer neteja, encara que de vegades puga semblar difícil.

    ResponElimina
  3. Em recorda aquells que tenen el PC baixant i baixant música i pel·lícules les 24 hores del dia, i no saben o no volen saber que mai no tindran temps per gaudir-ne. Sant Diògenes del bit, priez pour nous!

    ResponElimina