No va escoltar la porta mentre escurava
però en sentir les seues mans destres arrapant-li els malucs ja va
saber qui era.
–Quina sorpresa més agradable– Va
dir irònic.
–Molta sorpresa tampoc no serà
després d'haver-me enviat les claus a l'oficina. Puc suposar que la
teua dona no hi és?
–Suposes bé. No hi és.
–Doncs haurem d'anar per feina que ja
saps que aquestes oportunitats sempre se'ns fan massa curtes. Fins
quan tenim el niuet per a nosaltres.
–No tornarà, l'he feta fora. Les
claus són per a tu.
Es van besar amb uns ulls plens de
sorpresa i uns altres de satisfacció.
–Corre, corre, anem a estrenar la
NOSTRA habitació, doncs.
–No. Estigues quiet. Has vist quin
sol que fa? És dia de sortir al carrer, obri la porta que ja ho
tenim bé d'amagar-nos. Avui ens toca passejar i donar què parlar al
veïnat que els veig últimament una miqueta avorrits.
Tot i que la cosa a canviat molt, quina sorpresa s'emportarà el veïnat!
ResponEliminaTot sigui pels veïns!... :)
ResponEliminaTxeic, que valent! En conec algun d'aquests...
ResponEliminaJpmerch: I tant que s'enduran sorpresa, de les bones.
ResponEliminaFiladora: Tot siga per fer barri... :-)
Adbega: Sí que són valents, sí. I a més el dia de la dona. Doncs. ja està bé que puguen sortir i els puguem conèixer com són i sense façanes.
I sobretot, gràcies per llegir-me i per comentar.
Però varen sortir o sols es quedà en proposta? que els homes són molt porucs...
ResponEliminaVida: Ai, no ho sé Vida, jo els veig prou convençuts. Però ja se sap que tenint l'habitació tan a prop... potser s'ho van repensar.
ResponElimina