dimarts, 8 de març de 2011

Sortir-se'n


No va escoltar la porta mentre escurava però en sentir les seues mans destres arrapant-li els malucs ja va saber qui era.

–Quina sorpresa més agradable– Va dir irònic.

–Molta sorpresa tampoc no serà després d'haver-me enviat les claus a l'oficina. Puc suposar que la teua dona no hi és?

–Suposes bé. No hi és.

–Doncs haurem d'anar per feina que ja saps que aquestes oportunitats sempre se'ns fan massa curtes. Fins quan tenim el niuet per a nosaltres.

–No tornarà, l'he feta fora. Les claus són per a tu.

Es van besar amb uns ulls plens de sorpresa i uns altres de satisfacció.

–Corre, corre, anem a estrenar la NOSTRA habitació, doncs.

–No. Estigues quiet. Has vist quin sol que fa? És dia de sortir al carrer, obri la porta que ja ho tenim bé d'amagar-nos. Avui ens toca passejar i donar què parlar al veïnat que els veig últimament una miqueta avorrits.

6 comentaris:

  1. Tot i que la cosa a canviat molt, quina sorpresa s'emportarà el veïnat!

    ResponElimina
  2. Txeic, que valent! En conec algun d'aquests...

    ResponElimina
  3. Jpmerch: I tant que s'enduran sorpresa, de les bones.

    Filadora: Tot siga per fer barri... :-)

    Adbega: Sí que són valents, sí. I a més el dia de la dona. Doncs. ja està bé que puguen sortir i els puguem conèixer com són i sense façanes.

    I sobretot, gràcies per llegir-me i per comentar.

    ResponElimina
  4. Però varen sortir o sols es quedà en proposta? que els homes són molt porucs...

    ResponElimina
  5. Vida: Ai, no ho sé Vida, jo els veig prou convençuts. Però ja se sap que tenint l'habitació tan a prop... potser s'ho van repensar.

    ResponElimina