dilluns, 24 de gener de 2011

Participació al 190è joc literari del bloc Tens un racó dalt del món




Aquests quinze anys amb tu m'han canviat. Quinze anys que començaren amb afecte, rapidament es convertiren en submissió i han acabat inevitablement farcits de por. Quinze anys sense amor són massa llargs i és ara en mirar enrere que me n'adono. Em pareix que obro els ulls i desperto d'un malson que ha durat massa. Em desempereseixo per a descobrir-me diferent. Els teus cops que alguna nit són forts i altres matins profunds m'han afeblit. Front a l'espill no hi veig més que un reflex de mi mateixa, no sóc capaç de veure res més que la teua gossa. Tanco el puny i amb un seguit de cops aconsegueixo fer bocins el miratge en el que has transformat la meua vida. Açò s'acaba. A mi, tu, ja no em tornes a passejar. 

11 comentaris:

  1. rebel.lia i alliberament. Gràcies per participar

    ResponElimina
  2. Sempre és bo trencar amb situacions i persones com aquesta. Tot i que quinze anys són massa anys.

    ResponElimina
  3. Un gos que es revolta! això està bé ,,m'ha agradat el teu gos insubmís!

    ResponElimina
  4. Molt bé! Bravo pel gos i per l'escriptor del conte!

    ResponElimina
  5. M'has fet recordar un documental d'ahir vespre: Resistència i dignitat.
    Mai és tard per dir PROU.

    ResponElimina
  6. Jesús M. Tibau: I gràcies a tu per deixar-nos.

    òscar: Fins i tot quinze minuts serien massa, ni parlem de quinze anys.

    Elfreelang i Montse: Insubmissió!!! M'uneixo al bravo pel gos.

    Filadora: No conec el documental però si, és important saber dir que no.

    I sobretot, gràcies per llegir-me i per comentar.

    ResponElimina
  7. Amb els anys que té el gos, no sé si tindrà força per rebel·lar-se... O potser és un suïcidi amb els vidres del mirall. Si és així, ben trobat.

    ResponElimina
  8. Als gossos els encanta que els passegen... només puc dir això.

    ResponElimina
  9. Olga Xirinacs: Intenta ser un relat molt obert, que no només es refereix al gos sinó també al reflex humà que s'observa a l'altra banda del cristall, vull dir a qualsevol ésser capficat en una relació autodestructiva. L'alliberament el vaig enfocar des de la mateixa perspectiva, final obert que pot significar una cosa diferent per a cadascú, matar-se, matar-lo o simplement dir prou i trencar amb això que ens xucla les energies. No sé si s'acabat d'entendre massa bé aquesta segona lectura més dura i arriscada, crec que la vaig amagar massa. A la pròxima millor.

    Busca qui t'ha pegat: A tots, això està clar.

    I sobretot, gràcies per llegir-me i per comentar.

    ResponElimina
  10. gos, persona.... ningú te que estar sotmès a un altre, ningú es propietat de ningú, ni animals ni persones som propietat a la que es pot maltractar. Be per qui es dona compte i no es deixa trepitjar mes.

    ResponElimina
  11. Ningú. Mai.Ni quinze anys, ni quinze minuts Bruixeta.

    Gràcies per comentar.

    ResponElimina