dijous, 20 de gener de 2011

El desembarcament de Normandia

Relat inspirat a proposta de Relats Conjunts:


Va sonar el timbre i en obrir la porta me'ls vaig trobar davant de mi. La sogra i el seu home, a qui no se si dir-li sogre o fill de puta rebordonit; ma cunyada amb els seus tres xiquets repel·lents i mimats; l'avi de la meua estimada amb el seu Alzheimer, mira que d'aquest no em queixo però l'altre ha segut un malparit de mena tota la seua vida. I si, com ja deveu d'imaginar-vos també l'imbècil del meu cunyat que encara no havia passat per la porta ja m'estava amollant el seu remuc de sempre, “ahora no me dirás que no, que lo dice hasta el ministro. Esta vez si que te tienes que comprar un piso i dejas ya de tirar el dinero con el alquiler, hombre” i per últim he deixat al millor, no podia faltar. Lo puto caniche cagó, amb jerseiet inclòs. Toca't los collons! "Sorpresa” van dir per tota salutació i amb aquesta paraula van aconseguir que enteguera el que no m'havien pogut fer entendre cinc anys estudiant història a la universitat. Per fi comprenia el que degueren de sentir els alemanys.

 DESEMBARCAMENT DE NORMANDIA, 6 de juny de 1944

11 comentaris:

  1. Boníssim el tomb que li has donat a la imatge, amb la teva història!

    ResponElimina
  2. Una visita familiar és molt pitjor que una invasió, i més amb un caniche vestit amb 'jersenet', que diria ma iaia.

    ResponElimina
  3. Quin fart de riure que m'he fet! Molt bo! "sorpresa"

    ResponElimina
  4. M'has fet riure amb aquesta manera de veure la imatge tan diferent als altres relats que he llegit. I és que s'ha de reconèixer que no deixes de tenir raó, hi ha "desembarcaments" que són d'allò més perillosos. :-DD

    ResponElimina
  5. tot i que no es va vesar cap gota de sang en el teu desembarcament.....trobo que de ganes no en varen faltar.
    Molt bona aportació, ens cal sortir de la tristesa

    ResponElimina
  6. Molt bo! una altra mena d'invasió o desembarcament!

    ResponElimina
  7. Molt gran! El meu primer pensament va ser enfocar el relat així, de manera similar, amb aquesta mena de 'desembarcament', però me'n vaig desdir. Trobo que tu te n'has sortit molt bé, tant, que sembla autobiogràfic!

    ResponElimina
  8. Carme: Eixa era la intenció fer alguna coseta diferent. M'alegro que t'haja agradat.

    Busca qui t'ha pegat: Si, no pot hi hauré res pitjor que un caniche amb "jersenet".

    Alyebard i McAbeu: xD

    Garbí24: Que ja és prou trista la vida.

    Elfreelang i kweilan: Gràcies

    XeXu: Res més lluny que la realitat. Ni casat, ni historiador, ni per sort, tinc cap familiar que vestisca als gossos ;-p

    Peix i Montse: S'agraeix.

    I sobretot, moltes gràcies per llegir-me i per comentar.

    ResponElimina