El desembarcament de Normandia

Relat inspirat a proposta de Relats Conjunts:

Va sonar el timbre i en obrir la porta me'ls vaig trobar davant de mi. La sogra i el seu home, a qui no se si dir-li sogre o fill de puta rebordonit; ma cunyada amb els seus tres xiquets repel·lents i mimats; l'avi de la meua estimada amb el seu Alzheimer, mira que d'aquest no em queixo però l'altre ha segut un malparit de mena tota la seua vida. I si, com ja deveu d'imaginar-vos també l'imbècil del meu cunyat que encara no havia passat per la porta ja m'estava amollant el seu remuc de sempre, “ahora no me dirás que no, que lo dice hasta el ministro. Esta vez si que te tienes que comprar un piso i dejas ya de tirar el dinero con el alquiler, hombre” i per últim he deixat al millor, no podia faltar. Lo puto caniche cagó, amb jerseiet inclòs. Toca't los collons! "Sorpresa” van dir per tota salutació i amb aquesta paraula van aconseguir que enteguera el que no m'havien pogut fer entendre cinc anys estudiant història a la universitat. Per fi comprenia el que degueren de sentir els alemanys.

 DESEMBARCAMENT DE NORMANDIA, 6 de juny de 1944