Participació al 177è joc literari del bloc: "Tens un racó dalt del món".
UN NIRVANA FORÇÓS
Una mar distinta l'afalaga portant sa
libidinosa companyia dins la panxa. Una mar antiga, una mar d'abans.
Una mar la fon, l'arronsa i l'allarga. Li amaga sa frisança,
amarant-la amb l'ona no conclosa d'una vida llunyana. Ara va cap allà
i ara fuig cap a mi. Sura, bonica i mullada. Li unfla la carn, parida
amb roba i fusta, la llavor abandonada d'algun plantós fadrí, aquàtic
i confós. L'amor li ha torbat la mirada. La solitud, com una pala
divina, ha omplit l'abís soscavat amb ànima darwiniana i constant
ja a l'albor d'una hora oblidada. Ha tornat a la nit primitiva,
dansant amb la llum lunar al submón amniòtic i originari.
Aïllada, abocada a un nirvana paralític cosit d'oblit i mancança,
plora sal i diu: “Mamà”.
moltes gràcies per la participació , tot i la dificultat afegida
ResponEliminaUau, quina manera de superar el repte! Ara bé, aquest text sense la "a" sí que no me'l puc ni imaginar!
ResponEliminaplas, plas, plas! Em pareix molt complicat aquest repte i la veritat és que ho has fet genial :)
ResponEliminaUi com no l'havia vist el teu post ! felicitats! molta poesia concentrada aquest text difícil sense e que escrius ! m'ha agradat molt!
ResponEliminaJesús M. Tibau: Com sempre, un plaer.
ResponEliminaEutrapèlia: No m'ho fiques tan difícil! I no li dones idees a Jesús!
La xica que va fugir de Reykjavik: Si que va costar de fer, si. M'alegro que t'haja agradat :)
Elvira FR: També, m'alegro que t'haja agradat.
I sobretot, gràcies per llegir-me i per comentar.
Quin relat més bonic i sense fer ús de la "e"
ResponEliminaFelicitats!!!
Gràcies Montse.
ResponElimina