dilluns, 23 d’agost del 2010

La seva vida es torna fosca en arribar la primera claror del dia. Sempre igual. La por tenalla llurs sentits pudents a solitud. Els anys l'assequen amb el degoteig d'una destral. És mort. Ningú no el pren. El seu cor plora. Odia l'ahir i maleïx el demà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada