On s’amaga que no aconsegueixo trobar-la? La busco en la tebior d’un cos, darrere l’enigma que amaga cada ànima, dintre la fosca que emplena les nits en què ella no hi és.
De vegades perdo l’esperança i és en aquells dies que s’apropa, m’arrapa l’esquena, juga amb els meus cabells i em parla amb paraules noves que no aconsegueixo comprendre.
Després, quan la torno a perdre i el record encara és ben fresc, escric les seues carícies, les seues pors i els retrets abans que no se m’escapen al fons del pou de l’oblit.
Lliure com els somnis que es recorden, va i ve, llunyana i tangent, propera i difusa... Llegiu-la amb mi en aquests fulls, repasseu la nostra història en cada capítol i digueu-me si en acabar sabeu descobrir, d’entre totes les certeses, aquelles dues o tres coses que jo mai no acabo de saber d’ella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada