dissabte, 9 d’octubre de 2010

Clarejant


Desperto i despertaràs
jo t'espero... vaig davant.

Tu descansa, guarda forces,
que jo mentre vaig somiant.

Mentre el temps, que mai s'acaba,
eixe temps que és mon amant
hem xiuxiueja a l'orella:
“encara no és massa tard”.
Encara tinc temps de joia
sempre, sempre imaginant
el teu cos, la teua boca
i els desitjos que tindran.

          Tu descansa, guarda forces
          que jo t'espero somiant.



Feliç dia dels enamorats!
Especialment a tots aquells, que com jo, encara estan esperant.

7 comentaris:

  1. Recordes les paraules d' en Sisa " qualsevol nit pot sortir el sol"?.

    Boniques paraules les del teu escrit, pero no es tracta d' esperar sino de caminar sempra cap algun lloc.

    M' agradat el teu raconet i tornare.

    ResponElimina
  2. ...traigo
    sangre
    de
    la
    tarde
    herida
    en
    la
    mano
    y
    una
    vela
    de
    mi
    corazón
    para
    invitarte
    y
    darte
    este
    alma
    que
    viene
    para
    compartir
    contigo
    tu
    bello
    blog
    con
    un
    ramillete
    de
    oro
    y
    claveles
    dentro...


    desde mis
    HORAS ROTAS
    Y AULA DE PAZ


    TE SIGO TU BLOG




    CON saludos de la luna al
    reflejarse en el mar de la
    poesía...


    AFECTUOSAMENTE
    ANDREU

    ESPERO SEAN DE VUESTRO AGRADO EL POST POETIZADO DE ENEMIGO A LAS PUERTAS, CACHORRO, FANTASMA DE LA OPERA, BLADE RUUNER Y CHOCOLATE.

    José
    Ramón...

    ResponElimina
  3. Que no sigui massa llarga aquesta espera per somniar plegats.

    ResponElimina
  4. "Tu descansa, guarda forces
    que jo t'espero somiant"

    Preciós!!

    Que no se'ns faça massa llarga l'espera :)

    ResponElimina
  5. Martona: Si camino molt potser que vinga i no em trobe. Dius que tornaràs, doncs jo t'espero. xD

    José Ramón: Gràcies per seguir-me.

    Montse: Ni massa llarga, ni massa avorrida, esperem.

    La xica que va fugir de Reykjavic: Ja veuràs com no :)

    Rosana: És l'encert de saber somiar despert.

    I sobretot: Moltes gràcies per llegir-me i per comentar.

    ResponElimina
  6. A mi em sembla una espera molt bonica. Tant bonica que és impossible que sigui llarga. Saber somiar és molt important.

    ResponElimina