Desperto i despertaràs
jo t'espero... vaig davant.
Tu descansa, guarda forces,
que jo mentre vaig somiant.
Mentre el temps, que mai s'acaba,
eixe temps que és mon amant
hem xiuxiueja a l'orella:
“encara no és massa tard”.
Encara tinc temps de joia
sempre, sempre imaginant
el teu cos, la teua boca
i els desitjos que tindran.
Tu descansa, guarda forces
que jo t'espero somiant.
Feliç dia dels enamorats!
Especialment a tots aquells, que com jo, encara estan esperant.
Recordes les paraules d' en Sisa " qualsevol nit pot sortir el sol"?.
ResponEliminaBoniques paraules les del teu escrit, pero no es tracta d' esperar sino de caminar sempra cap algun lloc.
M' agradat el teu raconet i tornare.
...traigo
ResponEliminasangre
de
la
tarde
herida
en
la
mano
y
una
vela
de
mi
corazón
para
invitarte
y
darte
este
alma
que
viene
para
compartir
contigo
tu
bello
blog
con
un
ramillete
de
oro
y
claveles
dentro...
desde mis
HORAS ROTAS
Y AULA DE PAZ
TE SIGO TU BLOG
CON saludos de la luna al
reflejarse en el mar de la
poesía...
AFECTUOSAMENTE
ANDREU
ESPERO SEAN DE VUESTRO AGRADO EL POST POETIZADO DE ENEMIGO A LAS PUERTAS, CACHORRO, FANTASMA DE LA OPERA, BLADE RUUNER Y CHOCOLATE.
José
Ramón...
Que no sigui massa llarga aquesta espera per somniar plegats.
ResponElimina"Tu descansa, guarda forces
ResponEliminaque jo t'espero somiant"
Preciós!!
Que no se'ns faça massa llarga l'espera :)
qui somia va sempre per davant
ResponEliminaMartona: Si camino molt potser que vinga i no em trobe. Dius que tornaràs, doncs jo t'espero. xD
ResponEliminaJosé Ramón: Gràcies per seguir-me.
Montse: Ni massa llarga, ni massa avorrida, esperem.
La xica que va fugir de Reykjavic: Ja veuràs com no :)
Rosana: És l'encert de saber somiar despert.
I sobretot: Moltes gràcies per llegir-me i per comentar.
A mi em sembla una espera molt bonica. Tant bonica que és impossible que sigui llarga. Saber somiar és molt important.
ResponElimina